Sopars en positiu by Keli

Si aconsegueixes uns ingredients de primera, uns cuiners excel·lents i un espai confortable i agradable tens moltes possibilitats que de tot plegat en surti un resultat positiu. La nit passada, a Sopars en positiu va passar exàctament això, es va ajuntar un grup de gent interessant, activa i molt engrescadora amb dos convidats que van saber aportar i compartir experiència, anècdotes i coneixement i tot plegat en un entorn tranquil i relaxat que convidava a les confidències. Vam riure i vam conèixer realitats de sectors que ens son aliens i sobretot vam prendre bones notes de les paraules de dos emprenedors, la Bárbara Aurell i el Lluís Estrada que ens van explicar com és la seva vida liderant un projecte propi.

Hi ha paraules que es repeteixen sopar rere sopar. Un d’elles és passió, i així es van definir tots dos protagonistes quan havien de parlar-nos d’un tret personal que els era imprescindible en el seu dia a dia. La passió de qui fa el que li agrada, de qui no distingeix entre feina i vida personal perquè totes dues coses van de la mà i la passió de qui parla de la seva professió amb un somriure ple de llum. Hi ha moments de mal de panxa, és veritat, moments en què ho enviaries tot a fer punyetes, en què sacrifiques massa coses, però d’altres, com les rutines de bon matí en què la Bárbara medita, fa ioga i esmorza empolainada i amb una taula ben parada, i on s’adona que és una persona tremendament afortunada. El Lluís en canvi, que es defineix com una persona caòtica i incapaç de seguir rutines i desastre en la gestió, també té però, el seu moment de pau. Ell el troba a l’obrador, quan s’hi queda tot sol després
d’una jornada intensa i atabaladora, quan tot el seu equip ha anat marxant cap a casa. En aquell silenci hi troba el nosequé que dóna sentit a tot plegat.

La Bárbara va posar en marxa Espacio en blanco en plena crisi i després de l’empenta de la persona de qui més havia après. La Maisa, que havia estat la seva cap durant 11 anys, la va abraçada i la va animar a seguir el seu camí amb la certesa que les coses li anirien bé. Després d’aquella abraçada li va passar el seu primer projecte de reforma i després d’això han anat arribant un altre i un altre, gairebé sense saber com. Però en realitat res és casual, a més de feina ben feta, de clients satisfets en forma d’altaveu que en faran venir d’altres, la Bárbara no para! Gestiona les seves xarxes socials amb l’eficiència i autenticitat de qui parla d’allò que més li agrada, del seu bebè. Controla de forma professional la seva presència en mitjans i participa de forma activa i sobretot autèntica en la vida social de Barcelona. Allà on hi passen coses xules, la Bárbara hi és. Movimiento en blanco l’ha convertida en una petita gran mecenes que dóna l’oportunitat a artistes a exposar a casa seva. Així, por amor al arte, sense obtenir res més a canvi que liderar un moviment cultural, d’envoltar-se de persones estimulants i de convertit casa seva en l’escenari d’un moment màgic. Si, tens raó si penses que això és en realitat obtenir molt a canvi, ella també ho pensa.

El Lluís, amb el seu marit professional, el Marc, del bracet, gestiona un equip de 26 persones. Segurament els que l’escoltàvem ahir la nit, mai ens havíem preguntat què hi passa en una pastisseria tradicional, com és gestionar un negoci d’aquesta mena. Ell ho va descobrir un bon dia que es va adonar que quan creuava la porta de Canal, la seva segona casa fins aquell moment i on gairebé s’havia criat envoltat de farina i pastissos, entrava a La Feina. L’experiència de més de 45 anys, el volum de clients fidels generació rere generació i un equip d’excel·lents professionals (i una església a la vora) els fa veure amb optimisme futur molt incert per a molts d’altres negocis similars al seu. Ens va parlar de pastisseries zombis, de procés artesà versus industrial, de bunyols que peten quan els fregeixes just en el moment que el client els espera, de treballadors de la casa que surten a les fotos del seu bateig, d’un gremi de xurrers digne del guió d’una sèrie de les que veiem a netflix i d’un concurs de croissants on les motos anaven a tota castanya muntaner avall. Al voltant del Lluís hi passen coses divertides i això no és casualitat, quan hi tractes t’adones que l’humor i que no es pren gens seriosament a si mateix son alguns dels trets que li permeten encarar amb èxit els reptes que se li presenten. Ens va fer riure quan després d’explicar-nos mil anècdotes esbojarrades tant de Comaxurros com de la pastisseria Canal, ens deia que el seu somni era tornar al poble d’on és originària la seva família, al Bergadà, i fer galetes de flor de neu amb un motllo i dues modalitat, de sucre o canyella i de dues mides, capses de 6 o de 12. Està clar que si realment posés en marxa aquest pla tan idílic, en un parell de mesos estaria fent tot el bestiari de la Patum en xocolata a mida real i organitzant qualsevol sarau d’embregadura perquè el Lluís és belluguet de mena.

I com sempre, a més d’aquests dos súper protagonistes, vosaltres, tots els que vau assistir, amb les vostres comentaris, amb la vostra complicitat i energia vau aconseguir que el sopar fos un exitàs! Gràcies, com sempre, per desafiar la mandra, el fred, la crida d’un sofà confortable i fins i tot un partit del Barça, sou molt guais!

T’has de mirar:

Comaxurros

Movimiento en Blanco

Enciclopedia de los sabores

Anotaciones circulares

Denoe design

 

Deja tu comentario

Deixa un comentari

css.php