Sopant amb la Susanna Bas

Susanna Bas, pura intuició

Sota la sincera senzillesa de la gent que fa coses interessants gairebé sense proposar-s’ho, sense un pla d’empresa ambiciós, seguint la simplesa del deixar-se portar per una intuició innata, la Susanna va aconseguir en el sopar d’ahir nit una cosa que passa en poques ocasions, la complicitat total amb tots i cadascun dels assistents que l’envoltaven a la taula. La Susanna és d’aquestes persones a qui notes propera, amb qui poc després de conèixer-la ja t’hi sents una mica amiga, és oberta, amable, cuida els detalls, somriu de forma sincera i s’interessa per les coses que li expliques. Escolta de forma activa, té una llibreta i annota les coses que li interessen, demana consell i pregunta sense vergonya. És decidida, treballadora, el que fa ho fa bé o no ho fa, és detallista, dolça, generosa, femenina i curiosa.

La tarda abans de Sopars en positiu sempre estic neguitosa, penso que he d’aconseguir generar un bon clima, que la gent s’ho passi bé i extreure informació interessant del protagonista. Això m’atabala una mica per molts sopars que hagi organitzat ja. Ahir no hi va haver massa temps per pensar-hi; vaig recollir els nens a les escoles respectives, el petit a la bressol i pujadeta amb cotxet amunt fins a l’escola del gran, vaig portar al gran a anglès, vaig fer un passeig amb el petit per fer temps, vaig recollir el gran a anglès, vaig enfilar la pujada infinita amb el cotxet i el gran penjat com si anés en “arrastre” fins a casa, vaig banyar el petit i el gran, vaig fer el sopar i quan em va arribar el relleu, em vaig vestir i vaig marxar. El que em venia de gust era posar-me al llit però un cop has sortit de casa tot canvia, et treus la mandra i et disposes a passar una gran nit. Després, comença el sopar i de cop m’adono que en realitat res de tot allò depèn de mi. Nosaltres posem les fitxes al taulell, el convidat n’és una, els assistents, és l’altra i l’espai, és la tercera. Ahir totes aquestes peces van encaixar màgicament, es va establir una química màgica entre els tres elements i tot plegat va acabar amb somriures generalitzats, amb un excel·lent regust de boca que estic segura que avui encara és viu en tots els que hi erem. Vam passar una bona estona i ens van quedar ganes de tornar-hi, segur que si!

La Susanna se’ns va posar a tots a la butxaca des del minut 1, la forma com explica com va néixer i què és Susi Sweet Dress, com li brillen els ulls quan en parla, com manté el misteri en alguns aspectes, com somriu quan recorda com era el seu bebè l’any 2010, com és ara el seu projecte i la incertesa de cap a on continuarà creixent… La Susanna comunica per tots els porus de la seva pell i sap mostrar-se propera, tant que tot just començar el sopar, el que normalment son tímides intervencions dels assistents recent aterrats, es va convertir de seguida en un diàleg proper, en un intercanvi amb tots els que l’envoltàvem.

El que em sembla apassionant de Susi Sweet Dress és com ha trobat una fòrmula perfecta per posar en comú, per una banda, el seu producte, que és un vestit únic, vintage i exclusiu que ella busca i rebusca arreu del món, una forma de comercialitzar-lo en un mercat concebut com una gran festa on tothom hi té un lloc, els nens, els marits, les clientes. La Sussana aconsegueix reunir en aquestes festes més de 3.400 persones en un cap de setmana, 800 vestits per escollir, tots ells únics, complements, il·lustradors, artesans, creatius, cava, nocilla, música, ball… I tot això ella sola, amb l’ajut de la seva família, amics, tirant de contactes però bàsicament amb ella vigilant tots els detalls. Organitza tres mercats a l’any, a Barcelona, en fa també a Madrid, València i té demandes per fer-ne a Bilbao i San Sebastián. Demanda en té i molta, cada mercat supera les xifres de l’anterior i ara arriba el moment de plantejar-se crear una petita estructura per poder fer front als futurs reptes. Està estrenant la seva botiga on line, ha iniciat la producció de peces pròpies que complementen els seus vestits i es planteja iniciar la seva una producció més ambiciosa de vestits per poder ampliar el ventall de talles.

Està en un moment dolç, sobretot per la seva recentment estrenada condició de mare, l’arribada de la Lea és sens dubte el seu motiu principal de somriure.

Gràcies a tots els que vau contribuir a l’èxit del sopar:

Carmen i Míriam per la vostra estrena i entusiasme, seguirem les vostres passes en el món mèdic i el vostre any de reflexió!

Isabel, por compartir tu sonrisa en tu quinta participación en Sopars, eres ya una más de la Kelifamily!

Begoña i Manel, per les vostres aportacions, per la marxa que teniu i per recollir ulleres i portar-les a qui les necessita.

Borja, per sumar-te a darrera hora i compartir el teu esbojarrat i meravellós somni d’esquiar en cada continent 😀

Julià, perquè em sembla que et veurem sovint als Sopars, per les teves interessants aportacions i perquè m’has donat el titular de la crònica. Comparteixo la teva web perquè l’etrenes i segur que t’agradarà rebre comentaris: www.estraxia.es

Eloi i Jésica, per escoltar atents, per insinuar un nou projecte que de ben segur anirà prenent forma i per fer moltes de les fotos que immortalitzen el sopar d’ahir

Joan, gràcies per la teva atenta simpatia, pels teus comentaris ocurrents i de qualitat i per venir als propers sopars, que sé que ho faràs 😉

Oscar, per compartir la teva experiència com a assessor d’emprenedors, per aportar seny i proveïdors i per actuar com a connector

Daniel, un plaer escoltar les paraule d’algú que ha anat i tornat, que ha fet un viatge dels que deixen empremta, per la teva serenitat i bon humor i per mostrar-nos els preciosos fulars que feu a casa: www.dabadisseny.com

I Mònica, per la teva naturalitat, somriure perenne, per portar gent tan guai als Sopars i per ser tan llesta.

I sobretot, gràcies Susanna, per regalar-nos una estona del teu temps, per participar entusiasmada dels Sopars en positiu, per regalar-nos samarretes precioses, i per recomenar-nos dos llibres que tenen súper bona pinta:

El Poeta, Michael Connely

Hedda Gabler, Henrik Ibsen

Fins ara no havia parlat mai a la crònica de l’espai i avui m’agradaria fer també una menció abans d’acabar. El Napa (Aribau 151) és un restaurant que acaba d’obrir una parella encantadora, el Joel i la Catherine (espero haver-ho escrit bé). Son acollidors, fan les coses amb la dedicació i amor que li demanaries a qualsevol negoci i que en canvi és tan difícil de trobar, el menjar és excel·lent, la relació qualitat preu insuperable, i el servei, atent i amable. Us desitjo tota la sort del món tot i que no la necessitareu perquè ho feu molt bé i ja us dic que ens tornarem a veure aviat!

4 Comentarios

  • Julià
    3 anys ago

    Genial tot Queta, fas molt fàcil que les converses flueixen durant el sopar.

    • Queta
      3 anys ago

      Jajajaja!! Julià a tu no et fa falta que t’ho posin fàcil, a partir d’ara et vull sempre d’sparring, assegut a la meva esquerra!! Gràcies per venir 🙂

  • Maria
    3 anys ago

    Quina ràbia no haver vingut. No me’n perdo cap més!! Podeu repetir prota el mes que ve? Jo també vull conèixer la Susanna i ser víctima de la seva màgia…

    • Queta
      3 anys ago

      Maria, tu ara tens altres feines encara més positives que els Sopars en positiu! Quan et reicorporis a la vida adulta et farem un lloquet, don’t worry!

Deja tu comentario

Deixa un comentari

css.php