Sopant amb la Mar Rocabert

La Mar Rocabert és d’aquestes persones que com qui no vol la cosa, llença sentències amb veu dolça i sense aixecar el to. Té una bellesa tranquil·la, la mirada pausada i el parlar clar de qui té determinacions fermes alhora que accepta les seves contradiccions.

Parlar de moda als Sopars en positiu era una assignatura pendent però no volíem fer-ho des d’un punt de vista convencional. Ens agraden les iniciatives petites, amb cor, amb una història al darrere, i la Mar fa anys que les recull en el seu blog, que s’en fa ressò en mitjans de comunicació massius i les mima i en fa d’altaveu. Col·labora de forma activa amb l’Associació Moda Sostenible de Barcelona que té com a objectiu de sensibilitzar la societat sobre els avantatges de la moda sostenible així com potenciar i estimular la seva creació, producció, venta i ús duent a terme pasarel·les, conferències i xerrades, showrooms, sessions denetworking, tallers vinculats a la sostenibilitat en el món de la moda, etc.

La moda pot ser diferent, pot continuar essent bonica però si ho és en la seva essència. Si provoca esclavatge i destrucció del medi ambient, per estètica que resulti una peça, de bonica no en té res. I d’això i de moltes altres coses vam parlar ahir a la nit, al voltant de la taula positiva i d’un xivarri que no conseguia enterbolir (bé, una mica potser si) un missatge clar i concís cap a una forma intel·ligent de consumir, ja sigui moda o qualsevol altra cosa.

Si els grans gurús de la motivació o l’autoajuda prometen fòrmules que et canviaran la vida, la Mar, amb la seva senzillesa però veu clara, té un discurs que fa trontollar els fonaments. Potser no diu res que no sapiguem, però dient-ho en veu alta ens obliga a replantejar-nos si podem seguir mirant cap a una altra banda quan consumim fast moda. I crec que la resposta de tots els que vam assistir ahir al sopar que ella va protagonitzar és un NO rotund.

La moda és la segona indústria més contaminant del món, la mal anomenada democratització de la moda ha portat a la classe mitja i baixa occidental a poder consumir d’una forma desaforada mentre que ha condemnat la resta del món a condicions de comerç injust, condicions de treball deplorables i a la destrucció del medi ambient.

L’esfondrament de l’edifici Rana Plaza a la ciutat de Daca, Bangladesh, on van morir 1.127 persones, el dia 24 d’abril de 2013, va suposar el punt d’inflexió per un moviment que reivindica unes regles del joc més justes per tothom. El Fashion Revolution Day, que se celebra també a Barcelona, té com a missió fer-nos prendre consciència que cal un canvi en la forma d’entendre la indústria de la moda, la relació que mantenim amb la nostra roba i amb els seus fabricants. I iniciatives com les de la Mar, a través del seu blog cucdecol, donen veu a alternatives basades sobretot en minimitzar l’impacte social i ambiental de la producció de roba.

I a la pregunta de “què podem fer nosaltres?”, la Mar respon: primer de tot, consumir de forma intel·ligent, abans de satisfer l’impuls de compra, deixar passar tres dies per reflexionar si allò que ara em sembla tant necessari, ho és de veritat. Per altra banda, apostar per iniciatives locals, mirar l’etiqueta de la roba que portem, esdevenir crítics i no passius en com i què comprem. I repensar la forma de relacionar-nos amb la nostra roba i estar obert a d’altres possibilitat. Per exemple, perquè hem de posseir la nostra roba si ens en cansem al cap de poc temps, potser la podem llogar o prendre prestada com si es tractés d’un llibre de la biblioteca. O perquè no podem intercanviar-la, o gaudir-ne com si es tractés d’un leasing?

I ara pasem als compromisos concrets. Crec que no m’erro si dic que tots els que vam assistir al sopar ens ho pensarem dues vegades quan tinguem aquell impuls irrefrenable de comprar una preça que “necessito com l’aire que respiro”. A més, ja tenim local i idea per organitzar un intercanvi de roba en breu. Visitarem i llegirem sobre el tema amb el munt d’iniciatives que la Mar ens va apuntar i seguirem el seu blog de prop. I fins i tot, el Sergi començarà a reciclar!

I ja que parlem de moda, algunes puntades que va donar la Mar:

Gema Gomez i els seus cursos sobre iniciació sobre moda sostenible.

El concepte d’economia circular, una bona lectura podria ser: Cradle to cradle, sobre com el disseny ha de preveure tota la vida útil de qualsevol objecte, també la seva destrucció.

La Ropateca, la biblioteca de la roba

SNIPE, la primera sabata biodegradable

Mud Jeans, texans fets amb fibres biològiques amb opció de leasing, súper molons!

Sopa de plàstic, ecs!

Botigues a Barcelona que son referència d’slow fashion: Green LifeStyle i Hummus

Vivienne Westwood, musa del punk i una de les abanderades sobre impacte medioambiental.

Made by me, la personalització portada a les darreres conseqüències per aquesta empresa valenciana

El hombre del traje blanco, una pel·lícula que reflexionava sobre aquest tema l’any 51

Ecoalf, proposta d’upcycling des de Madrid, si la porta el rei, no serem menys nosaltres!

Cotó Roig, iniciativa catalana de cotó gairebé orgànic

I llibres recomanats per la Mar:

Moda ética para un futuro sostenible, Elena Salgado

Crematorio, Rafael Chirbes

Deja tu comentario

Deixa un comentari

css.php