Sopant amb el Pep Marí

Una vetllada amb el Pep Marí dóna sentit a l’esforç que suposa organitzar els Sopars en positiu. Quan hi ets, quan ho vius, quan veus com respon la gent penses: això que fem val molt la pena! En Pep ens ha seduit, no hi ha altra forma d’explicar com d’embadalits l’escoltàvem, com miràvem d’anticipar el camí que anaven traçant les seves paraules, de sorpendre’l amb un argument enginyós… El Pep aconsegueix fer-te obrir els ulls ben grossos però per mirar endins en comptes d’enfora, per analitzar com funciona l’engranatge que ens mou a actuar de la forma que ho fem. I ho fa sense esforç aparent, simplement obrint l’aixeta de la seva passió desbordant i llençant conceptes a tort i a dret, de forma atropellada, de qui té tant a dir que li manca temps. Crec que de l’estona que vam compartir al voltant de la taula positiva, tots en vam sortir una mica transformats, una mica millors i sobretot una mica més feliços.

Aquesta nit no he dormit bé, entre l’excitació i la tos del Mateu no he aclucat l’ull. Al meu cap s’hi amuntegaven paraules com sentit, compromís, lideratge, seguretat, certesa, passió, repte, somni, necessitats, esforç… Tot estava endreçat a la meva llibreta però fet un batibull en el meu cervell i de cop m’ha vingut una imatge que crec que explica bé el sopar amb el Pep, a veure què us sembla la metàfora: ell era un jugador de tenis taula que amb la seva pala, de fusta, d’aparença senzilla, ens afusellava amb conceptes en forma pilotes amb efectes sorprenents. I nosaltres, com un contricant inexpert, miravem d’anar-les caçant al vol amb l’interès d’algú que vol absorvir cada mot, cada idea i no pedre ni el més mínim detall. Ell saltava d’un punt a l’altre, ara una pilota per l’Esther, ara una pel Francesc, aquesta va per la Núria i la propera pel Jose. I així, amb un ritme frenètic va passar com un suspir una nit que, com deia abans, ens deixarà una petjada duradora.

I aquí els apunts que vaig prendre:

Trets comuns del campions:

1-. Poder aprendre: un entorn que com a mínim no resti i tres potes ben estables (feina, família, amics).

2-. Voler aprendre: motivació i tenir clar el preu que cal pagar per aconguir l’objectiu.

3-. Saber aprendre: no buscar excuses, assumir els errors propis i no repetir-los.

4-. Demostrar allò après sota pressió: per fer-ho no variar la dinàmica davant del dia especial, controlar només allò que depèn d’un mateix.

En referència als equips:

La unió fa la força si:

a) hi ha un objectiu comú de tots els membres del grup, clar, escrit i consensuat.

b) tots els membres tenen el mateix grau d’implicació i compromís. El porc hi posa la pell i la gallina els ous

Pel que fa al lideratge: un líder a de ser ÚTIL al grup i cobrir necessitats concretes.

Destaquem cinc tipus de lideratge que hi hauria d’haver en un equip ideal:

1-. Anímic. Puyol. Capaç de contagiar el seu estat anímic i canviar la moral del grup.

2-. Social. Piqué. Dóna la cara, fa que hi hagi un ambient agradable.

3-. Compromís. Iniesta. Hi deixa la pell sempre.

4-. Estràtegic. Xavi. És la prologanció de l’entrenador al camp.

5-. Determinant. Mesi. El que treu les castanyes del foc.

Aquests 5 lideratges no han de recaure sobre la mateixa persona, perquè tindríem risc de dependència i menys implicació de la resta de membres.

Un líder és qui canvia la bombeta abans que es fongui.

Les persones tenim tres tipus de necessitats per ser felices:

a) Seguretat

b) Valorades, acceptades i estimades pel nostre entorn

c) Sentit, tenir clar un objectiu

Per millorars en aquestes tres necessitats podem:

a) Formació, es juga com es viu

b) Demanar ajut, feedback, escoltar és estar disposat a canviar

c) Buscar la passió, fer allò que fas encara que no tinguis temps, recuperar un somni.

Si ens marquem un objectiu ens mourem

Si ens marquem un repte més encara

Si perseguim un somni emocionarem

Com treballar sobre la MOTIVACIÓ:

1-. VIP (Variar + Implicar + Premiar)

2-. Cobrir necessitats, si dones el que necessita la gent, ells et donen el que tu necessites

3-. Canviar el SENTIT de les coses, fer catedrals!

Fracàs: Part indispensable dins l’aprenentatge: primera fase per aprendre, fallar, si persistim, arriba l’esforç, si persistims, l’automatisme.

Zona de confort, de risc i de conflicte => risc si, bogeria no

I pel que fa als llibres:

El Pep Marí n’ha escrit dos moolt recomenables:

Aprender de los campeones

La felicidad no es el objectivo

I ens va recomanar:

Fueras de serie

I per acabar avui més que mai, gràcies, gràcies i mil gràcies més a tots, a tu Pep i també a tots els que les feu possibles amb el vostre entusiasme, participació i energia. És un plaer compartir aquesta intimitat amb persones com vosaltres!

Deja tu comentario

Deixa un comentari

css.php