Pierre Roca en positiu!!

El Pierre és un amic d’aquests de tota la vida, amb intermitències, però dels que saps que quan el truques sempre respon. No canvia mai de telèfon i el seu número és un dels pocs que sobreviu a la meva memòria i en conseqüència no he de patir quan perdo mitja agenda perquè se m’ha espatllat la SIM, l’aparell, he actualitzat les dades amb una altra agenda o qualsevol d’aquestes inclemències telefòniques que ens han sobrevingut amb la irrupció dels mòbils.

Doncs això, al Pierre li truques i li proposes qualsevol iniciativa i sempre li sembla collonuda, des d’un sopar  a casa teva (cuinant ell, per descomptat) a una gran producció passant per un guió, un conte de relats o el que sigui que se t’acudeixi. Ell et respon: “posa tu la data”.

En la seva trajectòria professional la reinvenció ha estat l’única constant que s’ha mantingut estable. Fa cine, producció, escriu, cuina, inventa, localitza, munta, escenitza, demoleix… fa allò que es proposa i ho fa amb empenta, il·lusió, amb ganes i amb l’actitud i la sorpresa de qui aprèn de zero.

Ara s’ha proposat una iniciativa que ens encanta, els sopars en positiu. Molt acord amb el seu caràcter i també amb el nostre, tip de sentir el que s’està convertint en esport nacional, LA QUEIXA, organitza sopars col·loqui amb converses constructives i gent interessant a qui convé escoltar. El lloc escollit, el Floral Cafè de Mandri, és un espai exquisidament ambientat, adient per parlar només de coses guais!! En la primera trobada, a la qual no podiem fallar, es va parlar de la Cat Cola, un refresc que vé de Perpinyà i que aviat estarà als prestatges dels nostres súpers de la mà i el convenciment de la Bárbara Granados, que la va descobrir esquiant a la Cerdanya francesa i se n’ha fet addicta. El que us dic, iniciatives en positiu a “tituplen”.

El Pierre és un cuiner excepcional, no et perdis el seu blog, Los jueves paella, ni les seves reflexions que podràs llegir en el seu espai personal. Ens ha regalat aquesta recepta, amb la qual, l’èxit està assegurat!

Bacallà amb patates i salmorreta.

La salmorreta és una preparació mediterrània. Del sud del País Valencià i de Múrcia, encara que emparentada amb el nostre romesco.

S’utilitza originalment amb els arrossos de peix o a banda o amb els típics “calderos” de la regió murciana, barrejant-la amb el sofregit per potenciar-ne el gust, encara que jo mateix, menys estricte o menys respectuós, us ho deixo decidir, converteixo la salmorreta en saborós amaniment de peixos blancs bullits o fets a la sal, de pasta calenta o freda o, com en aquest cas, d’un bacallà bullit amb patates tradicional i entranyable.

Per fer la salmorreta escalivo dos tomàquets madurs, dos alls i dues nyores netes de llavors. Després ho poso al recipient adient, hi afegeixo sal i oli verge i ho converteixo en puré.

Per fer la recepta d’avui per dues persones vaig comprar dues peces de bacallà remullat, amb un pes total aproximat de 350 g., escollint talls dels que tenen espines, més saborosos i alhora més econòmics.

Vaig posar aigua a un cassó, no la vaig salar –el bacallà ja portava la salabror- i vaig afegir-hi una fulla de llorer.

Mentre l’aigua era al foc vaig netejar i tallar un porro a bocins i vaig pelar i trencar –no tallar- tres patates. Ho vaig posar tot al cassó quan l’aigua bullia i ho vaig deixar coure a foc mig. Un cop fetes les patates i el porro ho vaig reservar, vaig submergir a l’aigua les dues peces de bacallà i quan va arrencar de nou el bull vaig tapar el cassó i vaig apagar el foc.

Passats cinc minuts vaig treure el bacallà amb cura i vaig dipositar cada tall al seu plat, a sobre de la patata i el porro.

Vaig servir la salmorreta en un bol i els comensals, una altra persona i jo, ens vam servir generosament, assaborint el punt lleugerament rústic i amargant de l’amaniment amb la suavitat de la verdura i del bacallà. Un contrast emocionant que afalaga els sentits i que fa rememorar sentors antigues i autèntiques.

Bones i reconfortants sensacions, els ho asseguro.

Pierre Roca

2 Comentarios

  • Pierre Roca
    5 anys ago

    Has aconseguit emocionar-me, cabrona. Fa temps, molt, que no ho aconseguia ningú. O escrius molt bé o em faig gran o les dues coses alhora, encara que prefereixo pensar, senzillament, que escrius molt bé i que la vida t’ha aportat, a més d’un marit i d’un fill, la maduresa indispensable per moure’t com ho fas, regalant somriures i bon rotllo i optimisme i ganes de viure.

    Has aconseguit emocionar-me, Queta.

    Petó fort per a tu i la teva penya.

    Ara, per cert, em pots encarregar el que vulguis.

    Pierre

    • Queta
      5 anys ago

      Sense cap mena de dubte, escric molt bé, la gent de cap jove no us feu grans mai : )

Deja tu comentario

Deixa un comentari

css.php