Oriol Aguilera

L’Oriol Aguilera és el viu exemple de persona amb qui et ve de gust treballar. És eficaç, treballador, inquiet, perseverant, imaginatiu i alegre.
És arquitecte tècnic i té aquest magnífic blog sobre la història urbanística de Badalona. És un apassionat de la seva feina i això es nota en la forma com la desenvolupa. L’Oriol va acabar els estudis, que va finançar-se donant classes particulars, l’any 2007 i des d’aleshores no ha deixat de formar-se per esdevenir un millor professional cada dia. És un d’aquells joves que posen en dubte tots els tòpics que acostumen a penjar dels joves i per això estem encantats de recomanar els seu

serveis quan necessitem una cèdula d’habitabilitat, un projecte de reforma, la restauració d’una façana o qualsevol cosa relacionada amb l’arquitectura i l’urbanisme.

I ara a més ens ha mostrat aquesta faceta que fins ara desconeixíem i resulta que és un excel·lent cuiner. Ens regala aquesta recepta que té una pinta boníssima, t’animes?

Focaccia de foie i pernil d’ànec
(per la massa)
250-300g aigua calenta
4 cullerades plenes d’oli d’oliva extra-verge
450 g de farina
2-3 culleretes de sucre
2 culleretes de sal
1 sobre de llevat de cervesa
Orenga, farigola i alfàbrega

(per acompanyar)
100g de pernil d’ànec
2 escalopes de foie-gras
Boletus deshidratats
Rúcula
100g de mozzarella en rol
Olives negres
Nous i panses

Primer de tot amb una miqueta de l’aigua que tenim calenta dissoldrem el llevat de
cervesa en un got. Barregem la farina, la sal i el sucre, i li afegim l’aigua i una vegada
ens fan mal les mans de pastar la massa, li afegim l’oli. A mi m’agrada afegir orenga a
la massa, però això és més qüestió de gustos.

La disposem sobre un bol o sobre un taulell de fusta i la tapem amb un drap humit
durant una hora i mitja o dues per poder observar el miracle de la natura i veure com
creix la bola.

Mentre, agafem la safata del forn (si el teniu de llenya millor, però pels de ciutat com
jo…) i la folrem amb paper vegetal i la pintem amb una mica d’oli.

Una vegada tenim la germana gran de la massa que havíem deixat abans, estenem la
massa amb un gruix d’uns 2cm i amb els dits farem els forats típics de les focaccies.
Deixem durant una mitja hora més que creixi la focaccia crua i faci la seva segona
fermentació. Per sobre li afegirem la farigola i l’alfàbrega, una mica de sal grossa.

Aquesta mitja hora ens servirà per preparar els ingredients que farciran la focaccia,
així com rehidratar els boletus. Cal dir que les focaccies poden ser a mode de “pizza” o
de “bocata”. A mi m’agrada més aquesta segona opció.
Per això ficarem la massa amb el forn precalentat a 220º i la ficarem durant uns 10-15
minuts. Deixarem que agafi color la massa com si es tractés d’un pa i quan ja estigui dur
per fora el traurem, el tallarem per la meitat com si fos un entrepà i el farcirem amb la
rúcula, les olives, les nous i les panses per la base. La mozzarella la ficarem per sobre
aquests ingredients, i per culminar ficarem els boletus, les escalopes de foie-gras i el
pernil d’ànec ben dispersat. La tornarem a ficar de nou al forn per donar-li un toc molt
petit de calor i ja la podem tallar per la seva degustació. Això si, sempre amb el toc de
l’oli d’oliva per sobre.
Bon appétit!

Deja tu comentario

Deixa un comentari

css.php