• esES
icon-phone +34 93 218 19 00
icon-mail hola@keli.es
icon-phone +34 93 218 19 00
icon-mail hola@keli.es
icon-phone +34 93 218 19 00
icon-mail hola@keli.es

La Balsa

És un barri assossegat, silenciós i poc freqüentat, amb carrers de noms amb reminiscències religioses –Jesús i Maria, Cister, Dominics- o geogràfiques –Melilla, Vendrell- o definitivament locals, com Quatre Camins. Una zona recollida on encara s’hi pot veure circular un “Morgan”, com m’ha passat avui mateix. Escoles prestigioses i un veïnat poc afeccionat a deixar-se veure. El restaurant va ser impulsat per la família López de Lamadrid, una nissaga d’editors veïns del barri. Eren –o són- propietaris d’una finca que havia estat explotació agrícola i van imaginar convertir l’antiga bassa de reg en restaurant, pel que van recórrer als arquitectes Oscar Tusquets –germà de la l’editora Esther Tusquets- i Lluís Clotet. El resultat va ser respectar la bassa, omplint-la de contingut -mai millor dit- amb la construcció d’un restaurant que sobresurt amb una coberta de teules a quatre vessants i estructura interior de fusta vista. Una estructura que des del meu punt de vista atorga calidesa i capacitat d’evocació al conjunt, convertint-lo en un dels restaurants més bonics i acollidors de la ciutat. L’obra va guanyar el premi FAD d’arquitectura 1978-1979. “La Balsa” és un restaurant burgès, naturalment, i practica una cuina sense excessos ni extrems, ni antiquada ni d’avantguarda. S’hi cuida el producte i la salut dels clients, mantenint-se en un nivell de preus acceptable. Un lloc còmode, adient per a les converses a mitja veu, per convidar-hi un client i que disposa de fantàstiques terrasses on els sopars estiuencs es converteixen en privilegi. “La Balsa” Infanta Isabel, 4 932 115 048 labalsarestaurant.com]]>

3 Comentarios

  1. Francament brodat, precís i amb concisió poètica.
    Personalment en dono fe,
    quantes estones he jagut al costat d’aquells qui estimo,
    a l’obaga d’una ciutat punyent, estressant, nerviosa…
    La Balsa si, es un lloc on el temps s’olora, on perceps els detalls
    dels que t’acompanyen, on les odes prenen forma, i els menjars et
    donen l’excusa d’estar en un lloc que evoca la catarsi.
    Brinda aquest espai a l’estiu, en un racó del seu portxat, on la taula
    es fon amb la fulla i la flor del seu presumit jardí,
    prenent la mà calida d’una dolça companyia,
    de segur…. l’ovacio et genera alegria.
    l’espill

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

  • esES