La Balsa

El restaurant “La Balsa” és al carrer de la Infanta Isabel, 4, en un racó de la Bonanova –una mena de rectangle peculiar- delimitat pel passeig de Sant Gervasi, per la Ronda de Dalt, pel carrer del Cister i pel conjunt pedagògic de La Salle.

L’entorn inclou la plaça Calvó, amb la casa-estudi de l’arquitecte Coderch, algunes mostres de modernisme a la cantonada amb el carrer dels Dominics, cases burgeses de bona factura i tendència a la discreció i fins i tot racons inesperats, d’aparença humil i tranquil·la.

És un barri assossegat, silenciós i poc freqüentat, amb carrers de noms amb reminiscències religioses –Jesús i Maria, Cister, Dominics- o geogràfiques –Melilla, Vendrell- o definitivament locals, com Quatre Camins. Una zona recollida on encara s’hi pot veure circular un “Morgan”, com m’ha passat avui mateix.

Escoles prestigioses i un veïnat poc afeccionat a deixar-se veure.

El restaurant va ser impulsat per la família López de Lamadrid, una nissaga d’editors veïns del barri. Eren –o són- propietaris d’una finca que havia estat explotació agrícola i van imaginar convertir l’antiga bassa de reg en restaurant, pel que van recórrer als arquitectes Oscar Tusquets –germà de la l’editora Esther Tusquets- i Lluís Clotet.

El resultat va ser respectar la bassa, omplint-la de contingut -mai millor dit- amb la construcció d’un restaurant que sobresurt amb una coberta de teules a quatre vessants i estructura interior de fusta vista. Una estructura que des del meu punt de vista atorga calidesa i capacitat d’evocació al conjunt, convertint-lo en un dels restaurants més bonics i acollidors de la ciutat. L’obra va guanyar el premi FAD d’arquitectura 1978-1979.

“La Balsa” és un restaurant burgès, naturalment, i practica una cuina sense excessos ni extrems, ni antiquada ni d’avantguarda. S’hi cuida el producte i la salut dels clients, mantenint-se en un nivell de preus acceptable. Un lloc còmode, adient per a les converses a mitja veu, per convidar-hi un client i que disposa de fantàstiques terrasses on els sopars estiuencs es converteixen en privilegi.

“La Balsa”

Infanta Isabel, 4

932 115 048

labalsarestaurant.com

3 Comentarios

  • Marius
    4 anys ago

    Francament brodat, precís i amb concisió poètica.
    Personalment en dono fe,
    quantes estones he jagut al costat d’aquells qui estimo,
    a l’obaga d’una ciutat punyent, estressant, nerviosa…
    La Balsa si, es un lloc on el temps s’olora, on perceps els detalls
    dels que t’acompanyen, on les odes prenen forma, i els menjars et
    donen l’excusa d’estar en un lloc que evoca la catarsi.
    Brinda aquest espai a l’estiu, en un racó del seu portxat, on la taula
    es fon amb la fulla i la flor del seu presumit jardí,
    prenent la mà calida d’una dolça companyia,
    de segur…. l’ovacio et genera alegria.
    l’espill

    • Ventura
      4 anys ago

      Moltes gràcies! 🙂

      • Pierre Roca
        4 anys ago

        Gràcies pel teu comentari, Marius.

        “La Balsa” ens inspira sensacions semblants. Ho celebro.

        Fins aviat.

Deja tu comentario

Deixa un comentari

css.php